El dia 8 de maig...

... en Nilu ens va deixar. El seu cor va dir prou una tarda de divendres.
Gairebé 2 mesos després em veig amb forces per publicar-ho aquí.
Han estat 14 anys d'experiències compartides amb el millor company del món. Ho donaria tot per tornar a veure els seus sempre malenconiosos ulls.

Et trobo moltíssim a faltar, Nilu.

Tophat

P.D: Aquest bloc continuarà. No sé com ni quan, però continuarà...

Un dels meus darrers videos

Després de més de 2 anys sense entrades al bloc, en Tophat us posa aquest post. Ara estic malaltó, però fa uns dies, ell va filmar aquest video:

M'agraden les xips "Esbeltas"

I en Tophat i la Joia s'han quedat a quadres:

Un col·lega meu...

..surt entre els 3:55 i el 3:59 minuts d'aquest video:

Esgotadores festes

Aquestes festes no he parat d'anar amunt i avall visitant familiars i, clar, un queda extenuat...
Quan m'havia quedat plàcidament dormit al cotxe, van i em desperten amb el soroll de la càmera de fotos!

Per cert, bon any a tothom.

Surfistes

Els surfistes que gaudien a les platges de la Barceloneta han perdut la batalla que van iniciar fa més d'un any. Finalment, s'està acabant de construir l'espigó de la discòrdia.
La parada de metro "Barceloneta" , potser l'única de tot el Mediterrani de la qual surten surfistes amb la seva taula i neoprè per sorpresa dels turistes, podria deixar-nos sense aquesta curiosa vista si no es compleix el que diuen els "tècnics".
Mira que m'agradava passejar i contemplar les onades tacades de colors els dies de llevantada...

Texas is the reason

Texas is the reason, un dels grups favorits d'en tophat s'han tornat a juntar. El motiu eren els deu anys d'un disc cabdal per la història de l'emo, el Do you know who you are?. Varen oferir dos concerts a New York el passat cap de setmana i ja hi ha alguna coseta al youtube:

Allpeers

El video d' allpeers m'ha deixat flipat...

(clica l'imatge).

Despertador!!!!!

No solc posar xorrades d'aquestes al meu blog, però és que m'he partit la cua quan he llegit aquest nou sistema per despertar-se:

Flying Alarm Clock

Segur que coneixeu a més d'un/a que li faria falta.

El retorn

En tophat acaba de tornar del lloc de la foto amb un jetlag considerable, o sigui que espero que segueixi actualitzant el meu blog, per què jo sempre tinc coses que explicar...

L'Estel ferit

Aquí em teniu juntament amb "L'estel ferit", l'escultura en homenatge a la Barceloneta. La versió oficial diu que es construí en record dels enyorats chiringuitos, però hi ha qui creu que simbolitza els quarts de casa, la popular partició dels pisos en quatre petits habitatges d'uns 30 metres quadrats realitzada a finals del segle XIX per fer front a l'altíssim increment de la densitat demogràfica del barri.

Aquí teniu unes quantes dades històriques sobre el barri: què és l'Òstia? Què és el Somorrostro?

Els de TV3 deuen ser beneits...

Mireu el que han fet amb una campanya de la Coordinadora d'ONG Solidàries de les comarques gironines i l'Alt Maresme.
No van pas censurar les entrevistes a l'autor del llibre, Frédéric Beigbeder, que ha inspirat la campanya (en recordo una al peculiar programa del 33 "Silenci?")... colla d'hipòcrites!!

Em sentia abandonat

Els meus amos em van deixar una setmana a cals pares de la Joia. Se'n van anar de vacances a veure peixos i ocells. Al començament no em feia gràcia, però al final m'hi he sentit com a casa.

Possible xicota

La Joia em va presentar aquesta gosseta al Delta de l'Ebre fa unes setmanes. Trobo que està prou bona... a més, a la meva edat, no es pot demanar més. Sé que als meus amos els faria il·lusió tenir algun fill o nét meu.

Unes fotos

Donada la ingent quantitat de floretes (piropos, en castellà) que m'esteu enviant, us poso unes fotos que m'han fet i on trobo que he quedat prou bé:

Les escales

Ja us vaig dir que començo a estar vell i em destrossa haver de pujar les escales (gairebé 100 esglaons!), però en Tophat troba graciós fer-me fotos treient el fetge per la boca...

Els meus origens (I)

Un noi que es diu Ferran em va comprar en una botiga de Girona. Poc a poc vaig anar veient que estava com una cabra. Potser per això em va posar Freud.
Em maltractava, em cremava els bigotis, em deixava tirat...
I clar, un dia, quan jo tenia uns 4 mesos, em vaig perdre. Va ser el dia que vaig conèixer la Joia i en Tophat.

(continuarà)

Semblances

=
Els que més em coneixen diuen que em semblo a en Ran-tam-plan, el gos d'en Lucky Luke, però no pas fisicament, sinó en la meva forma de ser: patós, ingenu i atontat (sempre en plan carinyós -això diuen ells-).

Cap de setmana a Girona

Aquest finde hem estat a Girona, dormint a casa dels pares de la Joia. Vam anar a mirar roba a una botiga i, com sempre, jo m'he hagut d'esperar a fora. Diuen que deixo tota la roba plena de pèls!! Quin parell de finolis!!

Somnis

Així somio:

(Necessitaràs el quicktime per reproduir el .3gp).

(També pots veure'l a Google Video, però es veu més cutrillo).

En Tophat em va gravar mentre somiava que perseguia un gat dels que s'amaguen gràcies a les obres del nou edifici de Gas Natural al barri.

Anti-bitxos

Avui em toca l'anti-bitxos, com cada mes de calor. Mola perquè no pillo paparres, puces ni merdes vàries (alguna cau, de tant en tant) però em deixa el pèl del llom greixós durant uns dies... ècs!!

Presentació (II)

Aquí em podeu veure en una foto recent en el balconet on controlo tot el carrer. Es pot apreciar l'alçada que us deia ahir (4t pis + principal).

Al pis de sota hi ha una gosseta absolutament escandalosa que borda contínuament; no l'aguanto. I just a sobre hi ha el terrat que també us comentava ahir, on passo les nits a la fresca. A sota teniu un flash amb la meva vista de 360º des de dalt. Si us fixeu, es pot veure Montjuïc i el mar, però parant molta atenció.

Quin taladru!!

En Tophat no para d'escoltar el nou disc de Mae i no ens deixa viure ni a la Joia ni a mi. M'he de posar els auriculars per escoltar música clàssica, que és el que m'agrada a mi...

Presentació (I)

Bé, en el segon dia de blog, potser serà millor que em presenti de forma més extensa:

Tinc 11 anys i visc a la Barceloneta. Em sento afortunat perquè puc passejar a la vora del mar al Parc de la Catalana de Gas (també anomenat Parc de la Barceloneta, a la imatge) i tinc molts arbres per escollir on pixar i gespa per olorar i llepar pixats d'altres gossos (m'encanta).

Cuiden de mi (bé, de fet, sóc jo que cuido d'ells) en Tophat i la seva xicota, la Joia. Vivim tots tres des de maig de 2005 en un petit piset de 55 metres quadrats que deixo ple de babes i pèls unes 8 hores després de que la parella l'hagi netejat a consciència (quina parida, això de netejar tant!). És un quart pis sense ascensor que em fa suar com un desgraciat cada cop que surto a passejar (collons, que un ja té una edat..!) però, per sort, a les nits puc dormir al terrat comunitari, on s'està prou fresquet (aquell parell es pensen que no sé que em deixen a dalt per no sentir el soroll que em fan les urpes contra el parquet... jeje...).

Poc a poc, seguireu coneixent les meves aventures i desventures en aquest blog caní.

Fins aviat. Llepades a tots/es.

Raspall

No suporto que em raspallin, prefereixo deixar el pis ple de pèls...

Hola!!

Primera entrada del meu blog:

En Tophat, que és el meu amo, ja tenia un myspace http://myspace.com/agobio i ara tocava que algú de la família es fes un blogger.
La qüestió és que, després de decidir-me, he llegit AIXÒ i, en definitiva, sembla que tot queda a can Google...